03 de febrer 2007

Ja tinc bloc, i ara què?

Quan algú comença a escriure un bloc, ho fa amb la il·lusió de que algú el llegeixi. Alguns fins i tot esperen rebre felicitacions pels seus divertits textos, les seves magnífiques fotos artístiques, les seves encertades crítiques polítiques o les seves transcendentals poesies. Quan algú comença a escriure un bloc, es creu capaç de fer riure a les masses, d'arreglar el món, o fins i tot de guanyar un Pullitzer.

Collonades.

Desenganyem-nos, la gran majoria de blocs acaben per no interessar a ningú, ni tan sols als amics més propers de l'individu en qüestió, i acaben morint en l'oblit. Perquè, siguem sincers, a la majoria de nosaltres ens interessa una merda la vida dels demés. A vegades la veritat sona així d'egoista...

Però entre tant bloc-brossa, hi ha un petit percentatge que realment t'impressiona per algun motiu o altre, i et fa venir al cap aquell... "I si..."

Collonades.

L'únic motiu d'aquest bloc és ser com els demés. Aquest bloc no neix amb la intenció de ser llegir per la multitud, ni espera rebre cap felicitació, ni tan sols cap visita. L'únic motiu d'aquest bloc és que un servidor sàpiga que sa sent en aquestos minuts en que et creus un fenòmen mediàtic. El seu futur? Ser abandonat al cap de tres dies...

I, estimats i fidels lectors, us preguntareu... i què es sent al començar un bloc? Doncs una gran sensació d'estar perdent el temps...

3 comentaris:

Utopiq ha dit...

Sí sí... tan de temps fotent-te dels blogs, i ara què? eh? ara què?

JOrdi ha dit...

Ja era hora, capoll!!!! xDDD.

Benvingut a aquest món, i això que t'he sentit criticar els blogs 1000 i 1 vegades...

A veure si ens veiem que en dia 'aquest et vaig trucar i tu ni cas, cabró.

Ai mira, si l'Utopiq diu el mateix, jijiji, això em corrobora...JAJAJA!!!

Ens veiem Xatu!!!

minyu ha dit...

Que us petin!