04 de febrer 2007

Torna mesuena.net

Un matí dominical on la ressaca brilla per la seva absència, l'aburriment m'empeny a fer coses d'aquelles que no s'acostumen a fer. Això podria ser perfectament, revisar les adreces d'interès de l'explorador.

I m'he retrobat amb una de les grans pàgines que havien estat víctimes del seu propi èxit, es tracta de mesuena.net. Una gran idea duta a terme per un aficionat, que no va ser capaç d'aguantar l'allau de visites que va acabar rebent. Però ves per on, avui al cap del temps m'ha agafat per provar si per casualitat tornava a estar activa, i ho estava!

Es tracta d'un joc d'allò més simple. Són en total 195 fragments musicals de sèries de televisió dels 70, 80 i 90. L'objectiu és, obviament, endevinar la sèrie. Quina tonteria, us direu. Potser sí, però us invito a provar-la. Això sí, amb mesura, ja que no conec ningú que s'hagi passat menys de 3 hores seguides a la pàgina un cop visitada...

Si encara no heu provat la pàgina, no continueu llegint. Torneu aquí més tard...

Pels que ja ho hagueu provat, enhorabona: heu sobreviscut!

Durant el temps he anat observant a molta gent jugant al joc, i sempre m'ha fet gràcia la manera d'actuar de tots nosaltres. Sempre es donen els següents casos:
  1. Coneixes la cançó, escrius el nom i exclames un "ooooooh". Tots tenim sèries que ens han marcat / traumatitzat durant la nostra infància, i aquesta n'era una d'elles. Tot i només sentir 2 segons de la cançó, tu segueixes cantant-la fins al final amb un somriure estúpid i una extranya emoció. Això sí, si la cançó està en anglès o fins i tot en japonès, la cantes tal i com la cantaves als 6 anys, o sigui, sense tenir ni la més remota idea del que estàs dient.
  2. Has escoltat la cançó mil cops, pero no aconsegueixes relacionar-la amb la sèrie. Aquestes són les pitjors ja que t'entra un brot psicòtic que no pots explicar, i acabes cridant "aaaaaaaaaaarg la sé! la sé!" mentre l'escoltes 200 vegades. Acabes deixant-la pel final, quan decideixes cridar a la persona que tens més a prop, o fins i tot per telèfon, que et diu... "no la saps? és tal". Llavors el brot psicòtic es multiplica per 10 i acabes autolesionante.
  3. El mateix cas que l'anterior, però ningú la recorda. És la cosa més semblant que he vist mai a un suicidi col·lectiu d'alguna secta satànica.
  4. No coneixes la música, però comences a escriure noms de sèries que mai has vist, però saps que existeixen. Alguna vegada l'encertes.
I amb tot això, acabes i et falten més de la meitat per encertar. Llavors és quan et poses en contacte amb amics, coneguts, o fins i tot fòrums i xats, per acabar de completar el joc. Ja que no ets capaç de deixar-lo a mitges.

Us ha passat alguna cosa semblant?

2 comentaris:

SiKNUS.COM ha dit...

I tant, amb els nanocats, els nanopops....

http://marques.siknus.com

Utopiq ha dit...

Ja hem trobat una cosa que t'agrada: la TV!!