17 de febrer 2007

El que costa ser original

Sobre què escric? No, això tampoc, que ja se n'ha parlat a tal lloc...

Navegant per aquestos móns m'he adonat del complicat que pot arribar a ser original. I és que amb els escassos anys de vida del nostre estimat Internet, ja s'ha escrit sobre tot el que es pot escriure, i en alguns casos, en excés. I l'aparició dels blocs no ha fet més que empitjorar les coses. Si fins i tot he trobat un article que parla dels Monchitos! (sobre els quals volia escriure alguna cosa, però és clar, "d'això ja se n'ha escrit...").

Com he arribat aquí? Doncs llegint un post sobre el Cub de Rubik. Tot bloc amb intencions freaks ha de tenir el seu post al respecte, i si algú mostra un vídeo d'algú que el resol en un temps rècord, en pocs minuts en surt un altre en un altre bloc que el supera. I així, els que abans de l'aparició de la xarxa de xarxes eren uns [entre altres coses] freaks desconeguts, ara tenen el quart de glòria que tant pregonava Warhol. Perquè després no diguin que internet no ha canviat les nostres vides...

Tornant al cas Rubik... Com pot ser que un joc tan estúpid tingui més de 6 milions d'entrades al Google? Que no estic dient que els que el resolguin siguin estúpids eh... però què en treus de resoldre'l mil vegades? o en 20 segons? Que no té feina aquesta gent o què?

Encara recordo el dia que em van regalar un Cub de Rubik (i si la joguineta tingues records, també el recordaria, ja que possiblement va ser l'únic dia que vaig jugar amb ell). No devia tenir més de 5 anys quan mel van regalar, i per això recordo especialment el somriure maliciós de qui tot donant-me'l em va dir... "a veure quan tardes a resoldre'l". Em vaig tancar a l'habitació i no vaig trigar més de 5 minuts en sortir amb el cub resolt. Òbviament em vaig dedicar a canviar de lloc les enganxines, però fet i fet la finalitat és la mateixa, no? Si és que ja ho dic jo, que per fer que algú es quedi amb cara de tonto, a vegades val més la força que la manya...

Total, que com jo era més de jugar amb el futbolín de l'Emilio Butragueño, no posaré res del cub dels pebrots... ups! Tard... Ja em veig la setmana que ve escrivint sobre sèries de televisió dels 80, o sobre jocs d'Spectrum... Serà el síndrome blogueril?

Algun dia intentaré no ser original i posaré un poema al bloc. Que jo d'escriure poesies en sé eh! Riu-te'n de... Cálico electrónico?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo el síndrome aquest ja el tinc... he escrit sobre el spectrum.
Crec que tots d'una certa edat em tingut un cub rubick dels pebrots. La pregunta és quanta gent la resolt de veritat.